Passant-se tres pobles

Altra vegada m’han tornat a passar al davant. Des de dimecres que vull fer aquesta entrada i la Laura Ruiz Trullols ja ha tret el tema. La meva visió és un pèl diferent, però. A més, jo no vull parlar de la cobertura mediàtica del Barça-Inter. No. Jo vull parlar exclusivament de l’impacte que em va provocar la portada de El Periódico del dia. Com sempre, aquell matí anava amb presses (les entrades d’aquest blog no són l’única cosa del meu ésser que sempre va tard), però encara vaig tenir temps d’aturar-me al quiosc a fer un cop d’ull als diaris. I la meva mirada es va quedar fixada en això:

Crec que sobren els comentaris, però com que precisament es tracta d”això, som-hi. A veure, no dubto, al contrari de les reticències de la Laura, de la gran importància del partit d’aquella nit. Potser sí que se’n va fer un gra massa, i potser tot plegat va fer més mal que bé, però això que ho discuteixi algú altre a qui el futbol motivi més. Jo, que sóc un barcelonista de grans ocasions, crec que l’ambient de la ciutat de Barcelona feia goig.

Però, senyors de El Periódico, de veritat era necessari? És a dir, jo comprenc que el seu diari té voluntat de ser popular i el poble aquell dia tenia clar quin era el tema del dia. Però si resulta que el dia abans s’ha aprovat una cosa molt important al Parlament (ho és, no?) i ho volen reflectir al seu diari, han d’escollir. Perquè el resultat gràfic de la seva aposta està prou bé, però és frívol a més no poder. És obvi que el millor era una portada convencional, amb les notícies separades en diferents blocs. Tot i així, si volien un pòster impactant sí o sí, havien de triar allò que veritablement tenia possibilitats de ser transcendent. O ser responsables i publicar la cosa aquesta de l’Estatut.